Flor
Plorava. Duia dies sencers plorant plena d’agonia.
Doncs plorava, plena de pena puix la flor seua moria.
Plorava, oh melancolia, plantares esperances en la terra
I amb mans sinistres l’assecares d’aquella.
Plorava. Llunes d’argent i Sols d’or les llàgrimes veien.
Doncs plorava, de nit, de dia la nostàlgia mossa feia.
Plorava, oh tristesa meua
(
Read more... )